ESTUDI DELS RISCOS GEOLÒGICS
CONVIURE AMB ELS RISCOS EN LES ZONES DE MUNTANYA
Despreniment en la Ctra. La Pobla de Segur
Les zones d’alta muntanya es caracteritzen geomorfològicament per l’existència d’un relleu accentuat i rejovenit per l’acció de les glaceres quaternàries. El Pirineu està format per vessants acusats i valls encaixades amb uns cursos fluvials de gran pendent i intensa capacitat erosiva; tectònicament es localitza en la zona de xoc entre la placa Ibèrica i l’Euroasiàtica; el clima és molt contrastat i sever.
Despreniment Edifici El Bon Repòs (Gen 97)
El relleu característic d’indrets muntanyosos afavoreix l’existència d’inestabilitats de vessant (lliscaments, caiguda de blocs rocosos…), avingudes i allaus. Aquest fet pot tenir una sèrie de repercussions no només geològiques, sinó que també econòmiques i humanes considerables.
Conseqüències de l’allau de Les Fonts (97)
És molt important per la població que habita un territori conèixer i recordar quines són les principals problemàtiques que ha patit, pateix o pot patir la zona, per poder actuar i gestionar el sòl i evitar i minimitzar desgràcies personals i pèrdues econòmiques.
De l’experiència acumulada com a pèrits judicials en casos de riscos naturals, es pot dir que aquests afecten especialment a la cosa pública (comunitats, mancomunitats, societats, administracions), especialment en el cas de la constatació d’una falta de servei (vies de comunicació, clavegueram, canalitzacions, serveis de llum, aigua, gas i altres), ja que si es demostra que un greuge és degut de forma parcial o total a una manca de servei o mal funcionament del mateix, la part afectada pot reclamar compensacions.
Pel cas dels riscos naturals, el vincle de causalitat i de força major són els que poden posar en evidència una manca del servei o d’un mal funcionament. Si existeix un vincle de causalitat (causa-efecte), entre la falta de servei i els danys esdevinguts caldrà comprovar si la causa era o no de força major, essent així aquesta quan és imprevisible i irresistible.
En aquest sentit és important la labor de les hemeroteques, datacions i cronologia, el recull de testimoniatge i de cadastres de perillositat natural per saber si un determinat fenomen era o no imprevisible. Per altra banda la modelització matemàtica dels fenòmens de risc natural permet avaluar avui dia si aquestes eren o noi inevitables.
Dryas riscos efectua aquestes modelitzacions però també les datacions dels fenòmens en combinació amb la Fundació Marcel Chevalier.
Autor: Francisco Bazán
Lloc: Carretera A-132, Pardina de Carcavilla
(Murillo de Gállego), 42°21’52,9′ N-0°44’33,99′ W
UTM – x:685879 y: 4692821 Fus 30.
QUÈ OFEREIX DRYAS RISCOS
Davant la necessitat de conèixer i minimitzar els riscos que poden afectar el nostre territori Dryas ofereix al mercat estudis específics (annexos temàtics) adequats a les exigències legals existents al Principat.
Caiguda de blocs mitjançant modelització numèrica en 2D i 3D, amb obtenció de les energies d’impacte, les alçades de rebot. Avaluació de viabilitat de protecció per tal de minimitzar el risc i avantprojecte de defenses.
Estabilitat de vessants davant corrents d’arrossegalls, grans moviments i moviments superficials.
Estabilitat de vessants davant grans moviments i moviments superficials.
Avinguda , inundabilitat i torrencialitat amb càlcul de períodes de retorn.
Risc d’allau de neu, amb avaluació d’energia d’impacte.
Avaluació de perillositat natural i residual i confecció de cartografies geomorfològiques i de zonació de risc. Càlcul del risc residual.
Cartografies geomorfològiques, assessorament científico-tècnic, datacions (C14, termoluminiscència, liquenometria, etc.), estudis i avaluació de conservació de monuments històrics, etc.
LA LEGISLACIÓ ANDORRANA DAVANT ELS RISCOS GEOLÒGICS
La protecció i millora dels interessos particulars, públics i del medi ambient quan es realitzen determinats actes d’ús del sòl, com actuacions de construcció, edificació, urbanització, parcel.lació i actes que comportin, en general, moviments de terres està subjecte al Decret per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny (BOPA 71, any 13, amb data document 25/07/2001 i publicat el 01/08/2001). En el capítol 1.2.5 de l’article 7 d’aquest decret es fa referència a l’anàlisi que han de tenir els riscos geològics als quals pot estar exposada una parcel·la. Així mateix es determinen els punts a tractar per un estudi específic quan un terreny està afectat de forma significativa per algun risc (caigudes de blocs, corrents d’arrossegalls, grans moviments, moviments superficials) d’acord amb l’índex establert en l’annex 6.
Per conèixer la situació d’una parcel·la davant els riscos naturals el MI Govern d’Andorra disposa de l’Estudi de zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica-geotècnica. Aquest estudi disposa d’una cartografia de zonificació geològica (BOPA 19, any 17, amb data document 02/03/2005), que va ser sotmesa a informació pública el 5 de desembre de 2001. En aquest decret es cataloga el territori a efectes d’autorització de llicències d’edificació segons la perillositat geològica-geotècnica en quatre zones tipus:
a) Edificable sense restriccions. Correspon als terrenys amb perillositat molt baixa.
b) Edificable amb possibles mesures de protecció. Correspon als terrenys amb perillositat baixa.
c) Edificable amb mesures de protecció. Correspon als terrenys amb perillositat mitjana.
d) No edificable. Correspon als terrenys amb perillositat alta.
La zonificació geològica-geotècnica és requalificable pel Govern quan estudis a escala més detallada de les zones o l’aportació de noves dades per mitjà d’estudis de detall permetin un coneixement millor de les zones afectades per diferents perillositats naturals i, per tant, optimitzar el nivell de perillositat assignat.
També s’aproven els estudis específics de detall següents: gran moviment del Forn (Canillo), gran moviment de Vila-Beixalís (Encamp), gran moviment d’Aixirivall (Sant Julià), corrent d’arrossegalls de Sant Julià, corrent d’arrossegalls de Llorts (Ordino), estudi d’estabilitat del vessant de l’obaga d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (Vall del Madriu- el Fener-carrer de la Vinya), corrent d’arrossegalls de la Comella (Andorra la Vella), corrent d’arrossegalls de l’obaga d’Encamp, mesures de protecció i zonificació escala 1/200 del corrent d’arrossegalls de Pal, zona de Coma l’Espalmera (La Massana), caiguda de blocs rocosos al poble i urbanització de Certers.
A més a més, l’article 7, apartat 1.2.5 del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny (BOPA 71, any 13, amb data document 25/07/2001), relatiu a riscos geològics naturals, s’aplica pel que fa a “terrenys afectats de forma significativa per algun risc geològic” a aquelles zones considerades de perillositat mitjana en al zonificació geològica-geotècnica.
A l’Edicte del 06/12/2006, BOPA 91, any 18, data publicació 13/12/2006 es van aprovar els estudis específics de detall sobre els Gran moviment de Montaup, el GM de Certers, el de la Pla d’Encamp i de Canòlic-Bixessarri, també el del corrent d’arrossegalls dels Cortals d’Encamp (rius Aixec, Cortals d’Encamp i Pardines).
Finalment, a l’Edicte del 04/03/2009, BOPA 20, any 21, data publicació 11/03/2009, s’aproven els estudis específics de detall sobre risc geològic següents: estudi de vessant per la caiguda de blocs rocosos a la zona del Roc del Que (Canillo), revisió de la zonificació de perillositat enfront la caiguda de blocs rocosos en un terreny de La Posa a Encamp, estudi de vessant per la caiguda de blocs rocosos a la Solana d’Andorra la Vella, zona de Sant Ermengol-Pont Pla (And. la Vella), estudi de vessant enfront la caiguda de blocs rocosos als vessant de Soquer i proposta d’actuacions d’estabilització i protecció (Sant Julià), rezonificació a escala detallada de la perillositat enfront la caiguda de blocs rocosos en uns terrenys situats a Faucellers (Sant Julià) i requalificació de la perillositat enfront la caiguda de blocs rocosos en uns terrenys anomenats feixes del Noguer (Escaldes-Engordany).
Davant el risc d’inundacions, l’amplada dels rius encara actualment està regulada pel Decret del 18 de març de 1940. Aquest text antic imposa unes amplades per al Valira que no estan calculades a partir d’estudis hidrològics i es basa en un edicte més antic (2 de novembre de 1939), el qual es basava al seu torn en l’esperit d’algunes sentències del MI Consell General en ocasió de les avingudes d’aigües en els temps antics i de l’experiència de la gent del país.
Al Principat també està regulada l’ocupació, utilització i construcció dels terrenys afectats per allaus (BOPA 12, de data document 20/06/1989 (actualment derogat), i BOPA 10, any 13, de data document 24/01/2001). Així d’entrada les zones d’allau determinades per enquestes a testimonis no són considerades com a sòl urbanitzable, es poden consultar les zones d’allaus al cadastre realitzat pel Govern d’Andorra.
En data 26/09/2012 es va rubricar el Decret pel qual s’aprova l’estudi de la zonificació del terreny del Principat d’Andorra segons la seva perillositat a causa de l’afectació per allaus, intitulat “Plans de prevenció de riscos d’allaus previsibles”, i la cartografia de zonificació de la perillositat, consultable al Departament d’Economia del Govern d’Andorra (Ministeri d’Economia i Territori). Mentre el Govern redacta i aprova el reglament que desenvoluparà la normativa que serà aplicable a les zones de perillositat establertes per la cartografia de zonificació de la perillositat, el qual anirà acompanyat de la cartografia de zonificació reglamentària de la perillositat, aquest Decret regula transitòriament les ocupacions, utilitzacions i construccions dels terrenys susceptibles d’afectació per allaus. Queda derogat el Decret sobre règim jurídic de l’ocupació, la utilització i la construcció de terrenys afectats per allaus aprovat pel Govern el 7 de juny del 1989, així com totes les disposicions del mateix rang o de rang inferior que es contradiguin amb aquesta norma.
El 16 de març de 2016 s’ha aprovat el Reglament de classificació i utilització del terreny segons la perillositat d’allaus, i de la cartografia de zonificació reglamentària de la perillositat d’allaus. El text té com a objectiu principal classificar el sòl d’acord amb els nivells de perillositat determinats a la cartografia de zonificació de la perillositat d’allaus, i establir les condicions tècniques i administratives per utilitzar el sòl afectat pel risc d’allaus. En el Reglament es defineix la terminologia utilitzada en matèria d’allaus, es determina la classificació del territori segons la perillositat, es detalla la zonificació reglamentària de perillositat d’allaus i es defineixen les condicions administratives i tècniques per ocupar, parcel•lar, urbanitzar un terreny, o construir-hi. A més, el Reglament considera les construccions, equipaments, instal·lacions i aprofitaments que en l’actualitat existeixen en moltes zones catalogades amb risc a la cartografia de zonificació d’allaus, establint els criteris a respectar per motius de seguretat. En el redactat també s’estableix el procediment que cal adoptar per a la tramitació de les sol·licituds de construcció, parcel·lació, urbanització, canvi d’ús o ocupació, es defineixen les responsabilitats dels propietaris i dels tècnics que redacten documents en matèria de riscos d’allaus, i s’estableixen les condicions d’excepcionalitat per a la utilització dels terrenys localitzats en zones reglamentàries de perillositat alta, incloent-hi les excepcions reglamentàries per a les proteccions en terrenys dels dominis esquiables.
El 9 setembre de 2020 es fa públic el model de declaració jurada de responsabilitat per a les notes, estudis o projectes de proteccions relatius al risc natural d’allaus de neu.Vist l’article 32.3 del Reglament de classificació i utilització del terreny segons la perillositat d’allaus, i de la cartografia de zonificació reglamentària de la perillositat d’allaus, del 9 de març del 2016, el qual estableix que els tècnics redactors de notes, informes, estudis o projectes de proteccions són responsables de les modelitzacions, dels càlculs, de les tipologies de protecció adoptades i de tot el contingut explícit o implícit de la documentació presentada amb l’expedient, i així ho han de signar expressament;Vist que actualment no hi ha cap fórmula estandarditzada per complir l’esmentada obligació reglamentària de signar expressament un document de compromís de responsabilitat;Atès que es constata que aquesta mancança condueix a divergències en el grau de compromís de responsabilitat expressament reconegut pels tècnics que redacten notes, estudis i projectes de protecció destinats a l’atorgament de llicències d’edificació promogudes per particulars; i que fins i tot porta en certs casos a l’absència pràctica del referit compromís escrit de responsabilitat, fet que, a més de significar un incompliment reglamentari evident, també pot comportar el perill de possibles dilucions de responsabilitats en cas de sinistres i/o males praxis professionals;Atès que, per tal de garantir el compliment de l’esmentada obligació reglamentària i evitar la possible dilució de responsabilitats en cas de sinistres i/o males praxis professionals, és recomanable establir i difondre un model i guia de declaració jurada que sistematitzi, faciliti i unifiqui la formalització de la referida obligació reglamentària;El Govern, a proposta del ministre d’Ordenament Territorial, en la sessió del 9 de setembre del 2020 ha aprovat el model de declaració jurada de responsabilitat que s’adjunta, amb la finalitat que serveixi de guia als professionals que elaboren notes, estudis o projectes de proteccions relatius al risc natural d’allaus de neu.
Contacteu-nos : risc.dryas@igeotest.ad